• Imprimeix

Quimioteràpia

Actualment existeixen diferents tipus de medicaments com ara la quimioteràpia, l’hormonoteràpia i les teràpies biològiques, que actuen de diferent manera per destruir les cèl·lules del càncer. Aquests medicaments s’empren per curar el càncer, o per millorar la qualitat de vida en els casos en què la curació completa no és possible i cal conviure amb la malaltia.

La quimioteràpia actua sobre les cèl·lules que es divideixen ràpidament, com és el cas de les cèl·lules canceroses i també d’algunes cèl·lules sanes.

Per a alguns tipus de càncer es fa servir només un medicament, per a d’altres se’n combinen diversos.

La selecció de la combinació de medicaments de quimioteràpia depèn de diversos factors:

  • Que cada un dels medicaments hagi demostrat la seva efectivitat contra el càncer.
  • Que cada un dels medicaments faci servir un mètode d’acció diferent contra el càncer.
  • Que cada medicament pugui desenvolupar diferents efectes secundaris. S’ha de reduir al màxim la superposició dels mateixos efectes secundaris per evitar lesionar els teixits sans del cos.
  • Intravenosa: és el mètode més comú. El medicament s’administra directament a través de la vena.
    En alguns casos es posa un catèter en una de les venes de més calibre, més ampla, i es deixa fix connectat a un disc sota la pell. Això permet que cada vegada que calgui administrar la quimioteràpia es connecti directament el tractament mitjançant el disc. Aquest catèter es coneix com port-a-cath. També hi ha un altre tipus de catèter que es deixa posat, però en aquest cas la connexió és externa. L'elecció del tipus d'accés a la vena ve determinat pel tipus i durada del tractament i les característiques individuals de cada persona.
  • Oral: els medicaments són administrats en forma de pastilles, càpsules o líquid.

Hi ha persones que no desenvolupen efectes secundaris. D’altres poden desenvolupar-ne alguns. La seva aparició depèn del tipus de quimioteràpia, però no se sap exactament quins són els efectes secundaris que tindrà una persona fins que comença el tractament.

Durant aquest període es fan controls rutinaris per avaluar el procés de tractament. La majoria dels efectes secundaris són temporals i controlables. El fet que apareguin alguns efectes secundaris no implica que hagin d’aparèixer tots ni que siguin un signe del funcionament del tractament.

Els efectes secundaris més comuns són els següents:

  • Fatiga o cansament
  • Pèrdua del cabell
  • Disminució del nivell de cèl·lules de la sang:
    • Glòbuls vermells (anèmia)
    • Glòbuls blancs (neutropènia: risc de tenir infecció per baixada de defenses)
    • Plaquetes (trombocitopènia, risc de sagnats o hematomes)
  • Nàusees i vòmits
  • Alteració de la mucosa de la boca
  • Pèrdua d’apetit
  • Per a les dones, canvis en el cicle menstrual
  • Diarrea
  • Estrenyiment

La quimioteràpia s’aplica en períodes de temps d’entre quatre i sis mesos aproximadament, en intervals de dies, setmanes o mesos, també anomenats cicles. La durada global depèn de:

  • El tipus de programa o protocol del tractament.
  • L’ interval de temps entre cicles.
  • El nombre de cicles.

Cada cicle es compon de dos períodes: el primer quan es rep el tractament, i el segon correspon al temps de recuperació abans d’iniciar el següent cicle.

En general, la freqüència de la quimioteràpia depèn de diversos factors, com ara:

  • El tipus de càncer.
  • El tipus de quimioteràpia utilitzada.
  • La resposta del tumor al tractament.
  • El nivell de l’estat general de salut amb el tractament.

El cos humà es compon de diferents tipus de cèl·lules. Cada cèl·lula funciona per mantenir el cos en bon estat de salut. El càncer s’inicia quan un grup de cèl·lules creix molt de pressa de forma incontrolada, per això perden la seva funció i afecten el funcionament normal del cos.

La quimioteràpia actua específicament sobre les cèl·lules que es divideixen ràpidament, tant en les canceroses com en les sanes. Per això hi ha la possibilitat que apareguin efectes secundaris, que poden ser de tipus i d’intensitats diferents, segons el medicament utilitzat, la dosi i la durada.

La quimioteràpia pot afectar aquestes cèl·lules sanes que creixen ràpidament, i segons la seva localització es podrien produir alguns dels efectes secundaris següents:

  • Cèl·lules de la sang. Quan la quimioteràpia afecta les cèl·lules sanes de la sang pot augmentar el risc d’infeccions, o de tenir més facilitat de fer-se hematomes o de sagnar, i de sentir-se més feble o cansat que habitualment.

  • Cèl·lules de les arrels del cabell. Segons el medicament utilitzat es pot produir pèrdua del cabell, o canvi de color i de la seva consistència.

  • Cèl·lules del tracte digestiu. Són aquelles que es troben a la boca, a l’estómac i en altres parts de l’aparell digestiu. En aquest sentit, es podria produir pèrdua de l’apetit, nàusees, vòmits, diarrea, dificultat per empassar o tenir algunes nafres a la boca i els llavis.
Data d'actualització:  05.01.2010