• Imprimeix

Factors de risc

Un factor de risc és qualsevol element que fa augmentar les possibilitats que una persona pugui desenvolupar una malaltia.

Hi ha factors de risc que es poden controlar, com el tabaquisme, l’activitat física, i d’altres que no es poden controlar, com l’edat i els aspectes hereditaris.

El fet que certs virus o bacteris augmentin el risc de desenvolupar algun tipus de càncer no significa que es pugui transmetre d’una persona a una altra. El càncer no és contagiós.

Actualment es desconeix exactament per què una persona desenvolupa càncer i una altra no. La recerca científica mostra que alguns factors de risc incrementen les possibilitats de desenvolupar càncer. Els més rellevants són els següents (cal recordar que tenir un o més d’aquests factors de risc no implica necessàriament que es desenvolupi càncer):

El factor de risc més important és l’envelliment. La majoria de càncers es produeixen en persones de més de 65 anys. No obstant això, persones d’altres edats, fins i tot els nens, també poden desenvolupar-lo.

La majoria de càncers es desenvolupen per canvis (anomenats mutacions) en els gens. Els gens són la unitat bàsica d’informació, mitjançant la qual es transmet l’herència. Els gens són part de l’ADN que es troba en els cromosomes de cada una de les nostres cèl·lules. Una cèl·lula normal es pot tornar cancerosa després d’una sèrie de canvis en aquests gens.

 

Que el càncer sigui un malaltia genètica (dels gens) no vol dir que tots els càncers siguin hereditaris, només un 5-10% de tots els càncers ho són.  En la majoria dels casos, aquests canvis genètics estan provocats per factors de risc com el consum de tabac, alguns virus o altres relacionats amb l’estil de vida de les persones o amb l’entorn (exposició a la radioactivitat per exemple).

 

En altres casos, els canvis genètics que augmenten el risc de desenvolupar càncer es poden transmetre de pares a fills, s’hereten.  El càncer hereditari és molt poc habitual en la població (el 5-10% de tots els càncers).  S’ha de sospitar si: 

  • Dos o més membres de la mateixa branca familiar tenen el mateix tipus de càncer.
  • Es diagnostica un càncer en edats joves (per exemple per sota dels 50 anys).
  • Un familiar directe ha patit dos tipus diferents de càncer.

 

En aquest casos, és convenient consultar amb el vostre metge per decidir si cal una visita de consell genètic especialitzada.

El consum habitual del tabac així com l’exposició continuada al fum ambiental del tabac augmenten el risc de desenvolupar càncer.

Es relacionen amb el consum de tabac el càncer de pulmó, laringe, boca, gola, esòfag, estómac, pàncrees, ronyó i bufeta urinària.

El consum diari de més de dues unitats al dia en els homes i més d’una en les dones, de beguda amb alcohol al llarg del temps pot incrementar el risc de desenvolupar alguns tipus de càncer com ara el de  boca, gola, laringe, esòfag, fetge i mama. El risc augmenta en relació directa amb la quantitat de consum d’alcohol.

Per a la majoria d’aquests tipus de càncer, el risc pot créixer encara més si a  l’alt consum d’alcohol sumem el consum de tabac.

Les radiacions ultraviolades formen part de l’energia que emet el sol. Aquestes radiacions també es poden produir amb llums per a bronzejar. L’exposició a les radiacions ultraviolades sense cap tipus de protecció cutània poden produir l’envelliment prematur de la pell i causar lesions que podrien conduir a un càncer de pell.

Les persones que porten una dieta pobra en fruites i vegetals i amb excés de greix d’origen animal, amb una activitat física insuficient o bé pateixen sobrepès, tenen un risc més elevat de desenvolupar càncer. Alguns estudis relacionen aquests factors de risc amb els càncer de mama, còlon, esòfag, ronyó i úter.

  • Papil·lomavirus humà: la infecció crònica, persistent, per certs tipus del papil·lomavirus humà poden augmentar el risc de desenvolupar càncer de coll uterí. Es transmet per contacte sexual.
  • Virus de l’hepatitis B o C: aquests virus produeixen la inflamació del fetge (hepatitis) i es poden transmetre a altres persones mitjançant la sang o el contacte sexual. El càncer de fetge es pot desenvolupar després d’anys des de la infecció.
  • Virus humà de les cèl·lules T (HTLV1): és un virus que afecta les cèl·lules T, un tipus de glòbuls blancs, que es pot adquirir a través de la sang o per contacte sexual. També es podria donar la transmissió de mare a fill en el moment del part o durant l’alletament matern. Aquest virus augmenta el risc de desenvolupar leucèmia o limfoma.
  • Virus de la immunodeficiència humana (HIV): aquest és el virus que causa la sida (síndrome de la immunodeficiència adquirida). Augmenta el risc de desenvolupar limfoma i un càncer molt poc freqüent anomenat sarcoma de Kaposi. 
  • Virus d’Epstein-Barr: és un virus que pot estar latent en la persona, és a dir, sense cap tipus de manifestació. Aquest virus causa la mononucleosi. També es relaciona amb l’augment del risc de desenvolupar un limfoma.
  • Herpesvirus humà: se’l relaciona amb el risc de desenvolupar el sarcoma de Kaposi i algun tipus de limfoma.
  • Helicobàcter pylori: aquest és un bacteri que pot causar inflamació o úlceres a l’estómac i el budell prim. Augmenta el risc de desenvolupar càncer d’estómac o algun tipus de limfoma.

 

Durant el procés de la menopausa és possible que estigui indicada la utilització de la teràpia hormonal per millorar alguns símptomes. Aquestes hormones poden augmentar el risc de desenvolupar càncer de mama, problemes cardíacs o embòlies. Naturalment, quan s’indica aquesta teràpia es tenen en compte aquests riscos i el context global i individual de la salut de la persona.

Les persones que treballen en llocs on podrien estar exposades a certes substàncies i no prenen les mesures de seguretat adequades tenen més risc de desenvolupar càncer. Alguns estudis mostren com a substàncies de risc els asbestos, els benzens, la benzidina, el cadmi, el níquel i el clorit de vinil.

Les radiacions ionitzants s’acostumen a fer servir molt sovint en l’àmbit de la salut. N’hi ha de dos tipus: d’una banda la radiació de baixa taxa de dosis, que se sol emprar per fer radiografies simples en el tòrax o bé mamografies, per exemple. I de l’altra, la radiació d’alta taxa de dosis, que és la que s’utilitza per a la radioteràpia, un tipus de tractament del càncer..

 

El risc de càncer que pot comportar la radiació de baixa taxa de dosis és realment molt petit, i el d’alta taxa és lleugerament superior. No obstant això, els beneficis que suposen superen els riscos.

Data d'actualització:  07.01.2010