• Imprimeix

Proves diagnòstiques

Abans de fer qualsevol prova diagnòstica es recull informació sobre els antecedents mèdics propis i familiars, els hàbits de vida, i es duu a terme una exploració física general.

Amb aquesta informació inicial el metge demanarà les proves necessàries per efectuar el diagnòstic.
L’anàlisi de sang és la més freqüent. És una prova senzilla que aporta una informació valuosa sobre el funcionament de la salut. Per a alguns tipus de tumor, permet determinar els marcadors tumorals.

Els marcadors tumorals són substàncies presents a la sang que, si es troben per sobre dels nivells normals, poden indicar la presència d’alguns tumors malignes.

És necessari dur a terme altres proves per confirmar o descartar el càncer. Si el càncer es detecta en fases molt inicials, probablement els marcadors tenen nivells normals. D’altra banda, també poden ser elevats en el cas de tumors benignes.

Altres analítiques són les d’orina, femta o altres fluids corporals.

S’anomena diagnòstic per la imatge aquelles proves en què es fan servir diverses tècniques per reproduir imatges internes del cos. Són les següents:

  • Radiografies: són les més simples. Fan servir rajos X. Poden aportar imatges que indiquin alteracions suggestives de càncer. Cada radiografia aporta una imatge.
  • Tomografia axial computada (TAC o TC): es tracta d’una prova que utilitza rajos X. És possible visualitzar de manera tridimensional les parts internes del cos. Això és possible perquè es prenen moltes imatges que es combinen entre si per a la reproducció de la imatge tridimensional final.
  • Ressonància magnètica (RM): per generar les imatges utilitza camps magnètics, d’aquí el seu nom. És la prova que té més capacitat per diferenciar les estructures del cos, especialment els teixits tous com el cervell, per exemple.
  • Ecografia: aquesta prova es duu a terme mitjançant ultrasons, que són ones de so d’altra freqüència que impacten a les diferents estructures que es volen estudiar. Un ordinador recull l’eco que es genera i el reprodueix en forma d’imatges. Permet distingir entre una massa sòlida i una de contingut líquid
  • Mamografia de diagnòstic. La mamografia de diagnòstic és similar a la de cribratge, però recull més imatges i es poden detallar més, especialment sobre la zona que s’ha detectat com anormal. La mamografia és una prova que utilitza raigs X per fer les radiografies. És una prova senzilla.

 

Medicina nuclear

La medicina nuclear és una àrea especialitzada de la radiologia que empra substàncies radioactives, generalment anomenades radioisòtops, en quantitats molt petites per examinar la funció i estructura d’un òrgan.

  • Gammagrafia: per dur-la a terme cal administrar per via venosa un radioisòtop que és captat per les cèl·lules de l’òrgan o teixit que es vol estudiar. Després de l’administració s’espera un temps determinat perquè es produeixi aquesta absorció, aleshores una càmera especial recull la radioactivitat gamma que emet l’òrgan o teixit i el reprodueix en imatges on es poden veure les parts sanes i les afectades.
    En el procés del diagnòstic del càncer s’utilitza la gammagrafia òssia per conèixer la possible disseminació o metàstasi del càncer als ossos.
  • Tomografia per emissió de positrons (PET): consisteix en la injecció a la vena d’una substància de sucre en forma radioactiva, i la màquina de la PET capta imatges de com les cèl·lules utilitzen aquesta substància, és a dir, identifica l’activitat metabòlica de les cèl·lules. Les cèl·lules malignes se solen identificar a les imatges com a àrees d’alta activitat. És una prova que serveix per complementar informació d’altres proves.
  • PET - TAC: la fusió de les imatges que aporten la TAC i la PET és útil per una determinació molt específica d’una zona anatòmica.
  • Gangli sentinella: el gangli sentinella és el primer gangli d’una cadena limfàtica —és a dir, de diversos ganglis— on drena una zona determinada com la mama, per exemple.
És una especialitat que estudia, a escala microscòpica i en combinació amb diferents tècniques, les cèl·lules i els teixits. Pot identificar el tipus concret de càncer. Generalment s’identifiquen dues formes d’estudi:

  • Citologia: el material que s’estudia són cèl·lules, que s’obtenen o bé per raspat (per exemple, en la prova del Papanicolaou), o be per punció sobre la lesió (per exemple, la punció aspirativa amb agulla fina, PAAF, en la mama).
  • Biòpsia: el material que s’analitza és un teixit, que es pot obtenir mitjançant una punció o bé a través d’una endoscòpia o una intervenció quirúrgica.
  • Endoscòpia: consisteix en la introducció al cos d’un tub prim i flexible que permet visualitzar un espai o l’interior dels òrgans. Habitualment s’hi accedeix pels orificis naturals: com la boca, per visualitzar l’esòfag, l’estómac i el budell prim, o bé per la tràquea, per veure els bronquis, o bé per l’anus per visualitzar l’interior del budell gruixut o còlon.
Data d'actualització:  08.01.2010