• Imprimeix

Preguntes més freqüents

L'úter o matriu és un òrgan de l'aparell reproductor femení constituït per dues parts totalment diferenciades: la primera és el cos uterí en el qual es produeix la gestació i la segona, el coll uterí o cèrvix que ocupa la part més inferior i contacta amb la vagina.

Avui en dia sabe, gràcies a les investigacions científiques, que el Virus del Papil·loma Humà (VPH) és l'agent principal causant d'aquest tumor. Això vol dir que tots els càncers de coll uterí presenten una infecció prèvia pel VPH. 

El virus del papil·loma humà (VPH) és un virus comú que infecta la pell i les mucoses del cos. La infecció per VPH és la infecció de transmissió sexual més freqüent, sobretot en les persones joves sexualment actives, ja sigui mitjançat relacions heterosexuals com homosexuals.

Qualsevol persona que hagi tingut relacions sexuals pot haver-se infectat, i la majoria de les persones resolen la infecció espontàniament sense cap tractament i sense haver tingut ni símptomes, ni lesions. Una persona es pot contagiar amb més d’un tipus diferent de VPH.

En els casos que la infecció es manté en el temps (més de 10 anys) es poden provocar canvis en les cèl·lules del coll uterí, i existeix un risc de desenvolupar un càncer de coll uterí. Encara no es coneix perquè el HPV desapareix en alguns casos i no en altres.

Hi ha més de 100 tipus diferents de VPH que poden infectar diferents parts del cos. Els tipus de VPH d’alt risc com el VPH 16 i 18 són responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí. També, poden causar altres tipus de càncer com el de vulva, d’anus o de penis.

Els tipus de VPH de baix risc com el VPH 6 i 11 causen lesions benignes com les berrugues genitals o condilomes tant en homes com en dones.

No s’ha de confondre el estar infectat amb VPH amb tenir un càncer de coll uterí.

No confondre el VPH  amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) que causa la SIDA, ni amb el virus de l’herpes (VHS) que causa l’herpes genital i herpes a la boca.

 

El VPH es transmet de persona a persona mitjançant el contacte íntim de les zones genitals 

És molt difícil saber qui o com ens han transmès una infecció pel VPH, sobretot quan nosaltres mateixos o els nostres companys sexuals hem tingut relacions anteriors amb altres persones.

Aquest virus és tan comú, que és possible que el contagi s’hagi produït mitjançant una relació sexual de fa mesos o anys i que la infecció no hagi presentat símptomes, és a dir hagi estat “silenciosa” fins el moment que s’ha detectat.

El risc d’infectar-se pel VPH augmenta amb el nombre de parelles sexuals que la dona i/o la seva parella han tingut.

Altres conductes que augmenten el risc d’infecció pel VPH són l’inici de les primeres relacions sexuals en edats joves (abans dels 15 anys).

Totes aquelles causes que afebleixen el sistema immunitari, com el fet d’estar infectat pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) o el consum de tabac, dificulten l’eliminació del virus del VPH.

 

És una prova ràpida, senzilla i indolora mitjançant la qual, personal sanitari especialitzat recull una mostra de les cèl·lules de la superfície del coll uterí. 

Quan es fa una citologia, un professional sanitari especialitzat introdueix suaument un instrument petit, anomenat espècul, a la vagina per mantenir-la oberta i recollir, mitjançant un petit raspallet tou o una espàtula, cèl·lules de la paret del coll d'úter. 

La presa de la citologia es fa en uns pocs minuts. 

A continuació s'estendran les cèl·lules en un petit vidre, anomenat portaobjectes, on queden fixades i llestes per a la seva remesa al laboratori. Allà, un un especialista les analitzarà al miscroscopi per detectar qualsevol possible anomalia. 

Per a millorar el resultat, s'aconsella que la citologia no sigui feta durante els dies de la menstruació i evitar l'ús de medicaments administrats per via vaginal durant els tres dies anteriors a la prova. 

La majoria de les lesions tan sols requereixen vigilància mèdica i generalment tendeixen a desaparèixer espontàniament. A vegades cal fer altres proves complementàries per estudiar la importància de l’anomalia com són la prova del VPH, una colposcòpia o una biòpsia.

Es poden considerar 4 possibles grups de resultats en una citologia anòmala:

ASC-US: és un terme que s’utilitza quan alguna de les cèl·lules que cobreixen el coll uterí no tenen un aspecte totalment normal. És el diagnòstic més comú i requereix d’un estudi addicional per confirmar si s’associa a alguna lesió. En gairebé totes les ocasions el coll uterí és normal i no s’ha de realitzar cap tractament.

Lesió de baix grau o displàsia lleu (L-SIL): reflexa alteracions lleus de les cèl·lules del coll uterí. Aquests canvis cel·lulars no representen l’existència d’un càncer i en la majoria dels casos, no derivaran en un càncer. Freqüentment aquestes lesions, també es resolen de manera espontània i sense necessitat de cap tractament.

Lesió d’alt grau o displàsia moderada o severa (H-SIL): identifica alteracions moderades o severes a les cèl·lules del coll uterí. Tot i ser lesions més greus, és difícil que derivin a un càncer. No obstant això, aquestes lesions sí requereixen d’un tractament i una vigilància mèdica.

Lesions malignes. En tots els casos precisen vigilància mèdica, confirmació diagnòstica i tractament adequat.

 

Una colposcòpia és un examen ginecològic, no dolorós, realitzat mitjançant un microscopi especial que permet observar els canvis cel·lulars i ajudar al ginecòleg a decidir si es necessita o no tractament i de quin tipus.

Una biòpsia és l’extracció d’una mostra de teixit del coll uterí per al seu examen sota el microscopi i confirmar així l’existència o no de cèl·lules anormals. És la prova més segura per confirmar el diagnòstic d’una citologia anormal.

La prova de VPH permet detectar la presencia del VPH en les cèl·lules del coll uterí, fins i tot abans de que apareguin alteracions cel·lulars en el coll uterí.

La prova del VPH té les mateixes característiques que la presa d’una citologia. És una  prova senzilla, indolora i  ràpida per al qual es recull una mostra de les cèl·lules de la superfície del coll uterí que s’analitzarà en el laboratori que ens indicarà la presència del virus (prova positiva) o la seva absència (prova negativa).

 

Les dones que mai han tingut relacions sexuals, segons mostra l'evidència científica, tenen un risc realment molt baix per desenvolupar càncer cervical. En aquest cas, les dones poden triar si fer-se o no la citologia.

En el cas en que les dones en el moment actual no tinguin activitat sexual, però l’hagin tingut en el passat, és recomanable continuar amb el cribratge.

 

Generalment, les persones saludables poden combatre i eliminar el virus del VPH per sí mateixes.

Tot i això, existeixen tractaments pels problemes de salut que s’originen com a conseqüència de la infecció pel VPH, tals com les berrugues genitals o condilomes, i els canvis cel·lulars que s’originen abans del desenvolupament del càncer.

 

L’ús correcte del preservatiu masculí o femení en les relacions sexuals redueix el risc d’infecció per VPH i d’altres malalties de transmissió sexual.

La vacunació contra el VPH evita la infecció protegint davant els tipus més freqüents i agressius responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí.

Evitar el consum de tabac permet que el sistema immunitari pugi actuar eficaçment per eliminar el virus

Menjar de manera saludable. El consum de fruites i verdures fresques és molt beneficiós per a la salut.

 

Per descomptat que sí. Tenir una infecció pel VPH no afecta a la teva capacitat de quedar-te embarassada. 

La vacuna protegeix davant els tipus del VPH més freqüents i agressius responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí. Amb la vacunació s’aconsegueix que, en el moment d’entrar en contacte amb el virus, el sistema immunitari s’activi ràpidament i eviti la infecció, per això es recomana vacunar-se abans de l’inici de les relacions sexuals.

És una vacuna molt segura. Les reaccions adverses més freqüentes són febre moderada i efectes locals lleus al lloc de la injecció tals com dolor, inflamació i vermellor.

L’esquema de vacunació recomanat inclou 2 dosis. A Espanya la vacuna està autoritzada per a noies i dones de 9 a 45 anys d’edat. A Catalunya s’ha implementat la vacunació gratuïta a les nenes de entre 11 i 12 anys d’edat, que és quan es cursa sisè de primària.

 

És una vacuna molt segura, comparable amb altres vacunes que s'administren de manera rutinària, i no s'han observat efectes secundaris importants. Les reaccions adverses més freqüents son febre moderada i efectes locals lleus al lloc de la injecció tals com door, inflamació i vermellor. 

A Espanya la vacuna està disponible a les farmàcies, encara que per a la seva dispensació s'exigeix recepta mèdica

D'altra banda, la vacuna també s'acaba d'incloure al calendari vacunal i s'està administrant gratuïtament a nenes d'entre 11 i 14 anys d'edat. L'edat exacta per a la seva administració gratuïta la decideix cada Comunitat Autònoma. 

A Catalunya s'ha implementat la vacunació gratuïta a les nenes d'entre 11 i 12 anys d'edat, que és quan es cursa 6è de Primària. 

A Espanya, la vacuna ha estat autoritzada per a noies i dones a partir dels 9 anys d'edat. El Ministeri de Sanitat recomana la seva administració a pre-adolescents (nenes d'entre 11 i 14 anys d'edat), atès que en la seva majoria no han iniciat la seva activitat sexual. 

Cal tenir en compte que a les nenes i dones joves que hagin iniciat les seves relacions sexuals, l'eficàcia de la vacuna pot ser menor, atès que si en el moment de la vacunació, ja està infectada per algun dels tipus virals que conté la vacuna, aquesta no podrà ajudar-la a resoldre la infecció. 

La vacuna s'administra per injecció intramuscular, preferentment al braç. L'esquema de vacunació recomanat inclou 3 dosis: una dosi a l'inici, la segona entre el primer i el segon més després de la primera i la tercera dosi transcorreguts 6 mesos després de la primera dosi. 

Les dones vacunades han de continuar realitzant-se citologies, atès que la vacuna, tot i ser molt eficaç, protegeix davant el 70% dels càncers de coll uterí i, per tant, en alguns casos, les persones vacunades podrien desenvolupar alguna patologia relacionada amb algun dels tipus del VPH no inclosos a la vacuna.

Tanmateix, el fet d’estar vacunada contra el VPH no protegeix davant la resta de malalties sexuals i, per tant, es recomanable que es segueixi fent ús del preservatiu en les relacions sexuals.

 

Data d'actualització:  21.01.2010